dissabte, 4 de febrer de 2017

Comiat



No em marxaràs, ni que diguin que el nom es confon entre els noms. La LLUM ja és als meus ulls: he après a enfocar, a enquadrar, a tractar-la. I entre la boira, o la nit més llarga, et dic i hi ets. Deixo el nostre bloc obert, per si voleu escriure'ns el comiat. T'estimo, Josep. Fins sempre. 

PS. Compro el llibre que em vas fer. Per fullejar-lo sempre, perquè ens sobrevisqui. 

diumenge, 1 de gener de 2017

La porta dels anys (2017)

Si obres,
que el pom
rodoli
al cos
i en mà
cremi.

Torna,
com el pa,
a fer-me el pes,
a enfarinar-me.

I desa'm,
pedra
avall,
resclosa

...

aigües
del no

dimarts, 20 de desembre de 2016

Sàpiens? On?

Encara et sento parlar-me: dius que ens hem begut l'enteniment, que l'economia mana, que els interessos grans sempre seran predominants. Me mires i abaixes la veu, em demanes perdó i dius que qui maltracta una dona no té nom de persona ni de res del que comporta ser sàpiens. Em demanes perdó, i dius que no entens res, que fer-te més gran només et confon més, i que tingui paciència amb tu. T'escolto, ulls oberts, t'agafo de les mans i et dic que tens un cor gran, un cervell privilegiat i que t'estimo. Hi tornes, amb el cor encongit, per entendre aquest món estrany. 

diumenge, 11 de desembre de 2016

Tots els dies, estius

Els estius (tots els dies que vam estar junts van ser estius) envejaven els diàlegs de l'amor. A l'església del turó damunt la vila m'ho vas dir, mentre queia el silenci entre els nostres cossos. 

dimecres, 30 de novembre de 2016

Et dic poc a poc

Et dic poc a poc, com el peix que s'empassa l'ham. La teva inicial se'm clava a la gola i et torno a dir, encara recelosa de l'oxigen que em queda per a les altres lletres. Obro la boca, una serp cova un niu d'espècies picants. Eres el JO que em mancava... I et torno a dir, com un peix que aprèn a respirar fora de l'aigua. 

dijous, 24 de novembre de 2016

Sota el llençol

Sota el llençol de la boira, els braços em fan de teulada. Dits hàbils em despullen l'epidermis, treuen gafets a la por i alliberen els mugrons de la bellesa que sempre admiraves. Al besllum del novembre, les teues mans tornen a fer baf al cos que feies venir només mirant-te'l. "Ets preciosa", vas dir, quan feia poc que et coneixia. Jo et vaig somriure, sota la boira tan nostra. 

dilluns, 14 de novembre de 2016

Clatell (bufar-hi)

La tardor espera els meus passos. Me guies, i en faig fotografia. Bufa'm al clatell per deixondir-me...clico massa sovint el passat, i em faig safareig. Saps? Ja estic aprenent a somriure...