Sàpiens? On?

Encara et sento parlar-me: dius que ens hem begut l'enteniment, que l'economia mana, que els interessos grans sempre seran predominants. Me mires i abaixes la veu, em demanes perdó i dius que qui maltracta una dona no té nom de persona ni de res del que comporta ser sàpiens. Em demanes perdó, i dius que no entens res, que fer-te més gran només et confon més, i que tingui paciència amb tu. T'escolto, ulls oberts, t'agafo de les mans i et dic que tens un cor gran, un cervell privilegiat i que t'estimo. Hi tornes, amb el cor encongit, per entendre aquest món estrany. 

Tots els dies, estius

Els estius (tots els dies que vam estar junts van ser estius) envejaven els diàlegs de l'amor. A l'església del turó damunt la vila m'ho vas dir, mentre queia el silenci entre els nostres cossos. 

Et dic poc a poc

Et dic poc a poc, com el peix que s'empassa l'ham. La teva inicial se'm clava a la gola i et torno a dir, encara recelosa de l'oxigen que em queda per a les altres lletres. Obro la boca, una serp cova un niu d'espècies picants. Eres el JO que em mancava... I et torno a dir, com un peix que aprèn a respirar fora de l'aigua. 

Sota el llençol

Sota el llençol de la boira, els braços em fan de teulada. Dits hàbils em despullen l'epidermis, treuen gafets a la por i alliberen els mugrons de la bellesa que sempre admiraves. Al besllum del novembre, les teues mans tornen a fer baf al cos que feies venir només mirant-te'l. "Ets preciosa", vas dir, quan feia poc que et coneixia. Jo et vaig somriure, sota la boira tan nostra. 

Clatell (bufar-hi)

La tardor espera els meus passos. Me guies, i en faig fotografia. Bufa'm al clatell per deixondir-me...clico massa sovint el passat, i em faig safareig. Saps? Ja estic aprenent a somriure...

Planta't al meu davant

Mentre tornava dels escenaris (aquesta tardor que no minva, ni el groc dels arbres) t'he imaginat plantat al meu davant. Obries la boca per rebre-m'hi, les mans cap a l'esquena, i el meu cos rotund (oh, els teus ulls quan em vas saludar per primer cop) encabint-s'hi, trencaclosques del desig. Fórem companys de llum i terra, d'or i de gents. Puja a l'escenari: la meva boca et diu el gest i el vers adient. 

T'obro perquè em manques

No som sempre un picaporta transparent: l'empremta que deixes s'assembla al rastre del cafè, si vols no el rentes i queda. O com els llavis a la pell, si xucles la sang s'hi transporta, i marca. Però em truques, i t'obro, perquè em manques. 

caleidoscopi

Caleidoscopi dels dies sense tu: esborro les empremtes, les altres es fan fonemes i t'escriuen a la meua pell, distants dels dies en què tu l'esborronaves i l'estremies. Ara deslliuro els espais entre paraules i confegeixo poemes. T'has quedat, circular, com l'òrbita dels ulls que et cerquen arreu. I dins. 

REA EMMIRALLADA

El teu record és un gos que s'emmiralla a la bassa: no té retrets, ni borda a l'aigua, ni pensa a ofegar-s'hi. L'aigua, com un penjoll, tot ho torna bellesa, perquè hi ha pell on emocionar. 

Al pont

Sota aquest pont, la llum s'atura a les teves mans. Es fa fotó, es fa dibuix, i mentre no dispares em mires i somrius. Ara, sóc jo la llum, sota l'auspici d'aquesta pedra bellíssima. Et dic l'amor amb tendresa, i aturem la tarda en un bes llarg. Clic, clic, clic....

La meva Segarra

http://www.blurb.com/books/6878539-segarra-i-poesia-josep-gatnau-grau-tor-cal-pujol

Em vas regalar la foto, com qui regala un bocí de Segarra. I abans, aquest llibre. Abans que et digués que havia après a enquadrar amb les mans, i a estimar la llum. Fullegeu-lo, us n'enamorareu, com vaig fer jo de l'autor. Per cert, jo no tanco el seu blog... 

Sempre llum

Sempre llum, i sempre tu. T'estimem.

Fer-me pa

Trencar-lo als ulls: esmollar-te les pestanyes, fer-te saliva a les llàgrimes, escrostonar-te les galtes i ni carn haver de menester. Blanc del cos que vaig encertar en trobar-te... somric, i som al Gòtic. Em puja el pa a les galtes, o jo a les teves. 

(cantireta escriu per Josep, allà on siguis...)

Retorn diferit

Et sabem present, Josep, en cada racó de Torà i de la comarca.
No deixis que ignorem la bellesa.

Pd. La cantireta mantindrà el blog obert, fins que s'assequin les seues idees. Gràcies per la fidelitat lectora. 

T'estimo Torà

Picaporta

cantireta: De la meua veu a Torà

cantireta: De la meua veu a Torà: (Si sabeu com s'acaba el recital sense acabar-lo amb aquest poema, digueu-me amb quin, sisplau, i me l'aprenc de memòria)  Gràc...

Torà angular